En un clar intent per revalidar la fallida proposta electoralista del líder popular Mariano Rajoy per a recaptar el major nombre de vots possibles en el mercat de les emocions durant les passades eleccions generals de Març de 2008, el Partit Popular, a través del seu Conseller Rafael Blasco, s’ha dedicat ha rellançar una proposta per un costat inviable d’acord amb les competències delegades a la Generalitat i d’altre costat, poc respectuosa amb els principis constitucionals, és el cas del mal anomenat contracte d’integració.
La realitat és que la proposta es basa única i exclusivament en el contracte d’acollida i integració francès. França ha estat l’únic que va incorporar el contracte d’acollida i integració a través d’una reforma legislativa en l’any 2006, en virtut de la qual els immigrants es comprometen a participar en una sessió formativa en els valors de la República.
En Espanya una mesura d’aquest tipus no té sentit si es té en compte que els deures i obligacions dels immigrants que resideixen a Espanya són els mateixos que els dels espanyols, i tots ells es resumeixen en un: l’estricte compliment de la legalitat vigent per part de tots, immigrants i autòctons.
Fer demagògia resulta senzill, sobretot si el que es pretén és convèncer a la ciutadania que el respecte a l’ordenament jurídic només es garanteix per un contracte. No obstant això, fer demagògia des de l’estigmatització dels immigrants és una mica més greu: a això contribuïx qui prejutga l’incompliment de la llei per part de qui arriben a Espanya amb el propòsit de llaurar-se un futur més esperançador, ignorant la seva valuosa aportació al nostre desenvolupament econòmic.
Els socialistes apostem per l’educació en valors constitucionals com instrument idoni per a incentivar el coneixement, el respecte i la valoració positiva dels principis constitucionals i els drets i deures fonamentals. Un contracte és paper mullat si els quals ho acorden desconeixen el seu contingut.
La Llei Orgànica d’Educació, aprovada pel govern socialista, ofereix importants instruments per a això. L’engegada del Pla Estratègic de Ciutadania i Convivència té la mateixa fi, al que ha de sumar-se la intensa activitat que estan desenvolupant molts ajuntaments.
Pocs son els continguts que el Partit Popular ha desvetllat en la seva proposta. Sembla que el senyor Blasco s’oblida que el veritable “patriotisme constitucional” al que es referia Habermas, i que constituïx la identificació de tots els membres de la comunitat amb els valors i institucions democràtiques, té com punt de referència la Constitució de 1978, i és l’instrument més eficient per a combatre aquelles pràctiques que contrarien el nostre ordenament jurídic.
Se li oblida també al senyor Blasco que la pluralitat de conviccions, creences o ideologies, i fins i tot de costums, que coexisteixen en el marc de convivència dissenyat per la Constitució , és un dels valors superiors de l’ordenament i alhora constituïx un tret característic de l’Espanya actual.
El respecte de la pluralitat i de les seves diferents manifestacions requereix d’un consens entorn d’una sèrie de valors comuns amb base constitucional, però no s’esgota aquí. Formem part d’una societat plural, en un món de societats plurals, on els individus i els grups que coexisteixen en elles són portadors d’elements culturals diversos, que conformen la seva identitat.
Es precisa un coneixement recíproc, també de les diferències, i aquesta tasca és una mica que no recau exclusivament en qui ve de fora: és tasca i responsabilitat de tots si estem en una societat que pretén ser integradora, de respecte a l’altre, des de la diversitat i el pluralisme cultural, en un marc de tolerància que garanteixi la convivència
En una societat cada vegada més plural i més securalitzada en la qual es difonen codis ètics diversos, el nostre autèntic repte és contribuir a la formació de consciències lliures, actives i compromeses amb el patrimoni comú dels valors democràtics constitucionalment establerts.
Aquest és el veritable objectiu de la integració. Una integració entesa com procés bidireccional, que posa l’accent que la convivència i la pau social pertoquen a tots, tant als immigrants com als autòctons. Una integració que es diferencia dels models excloents o simplement asimiladors perquè no pretén homogeneïtzar, sinó ser el més respectuosa possible amb els trets diferenciadors dels immigrants.
Aquesta integració efectiva és la qual defensem i en la qual creiem. Som conscients que aconseguir-la requereix un esforç comú que implica a tots, administracions públiques, partits polítics i a la ciutadania en el seu conjunt
Vanesa Moltó, Secretaria de Benestar Social CEN JSPV
Publicat per jspv 
Publicat per jspv 
Publicat per jspv 
